Aquestes dues escales t’ajudaran a entendre les condicions per la navegació a vela amb l’observació de l’estat del mar o dels indicadors del vent i, d’aquesta manera, fer una previsió de la meteorologia utilitzant les principals fonts d’informació.
Tot bon navegant té unes mínimes nocions de meteorologia. A mesura que aprenem a navegar, també aprenem a llegir els factors climatològics i sumem experiència en preveure les diferents situacions que es poden donar a la nostra seu.
El més important és dominar la simbologia que fan servir la multitud previsions meteorològiques habituals entre els practicants dels esports nàutics.
L’escala més utilitzada és l’escala de Beaufort, que relaciona la velocitat del vent en diferents unitats (nusos, Km/h, m/s) amb una intensitat de vent. Es diu força 1, força 2, força 3, etc. i s’associa a un rang de vent, per exemple, força 3 equival a un vent de 7 a 10 nusos. Aquesta també descriu les possibles condicions de mar que es pot esperar amb la força corresponent.
L’escala de Douglas és el mateix però associat a les onades, per exemple, l’escala 3 de Douglas equival a onades d’entre 0,5 i 1,25 metres. Aquesta és menys utilitzada per la navegació que practicarem.
La simbologia de les fletxes del vent és un altre llenguatge que s’ha de dominar. La fletxa assenyala cap a on va el vent, tot i que per anomenar la direcció ens referim sempre d’on ve. Així, un vent de Tramuntana és un vent que va de Nord a Sud. Els pals que tenen les fletxes, també ens donen molta informació: Un pal llarg simbolitzen 10 nusos i un pal curt 5.
Podem dir que a partir de 10-12 nusos es tracta d’un vent mig-fort que exigirà una tècnica de navegació avançada. Si veus que al mar hi ha moltes crestes d’onades trencades i que cada vegada és més blanc perquè hi ha molta escuma, per sortir a navegar s’han de mantenir especialment els protocols del pla de seguretat.
Per últim, la rosa dels vents denomina les diferents direccions del vent: